Abans d’arribar
Quines coses he de tenir en compte?
La decisió d’emigrar és una decisió personal o, moltes vegades familiar, basada en una multitud de motius no sempre iguals segons la persona o la família. La decisió, avui, de deixar Catalunya i intentar una nova vida en un país diferent pot tenir moltes motivacions.
Motivacions econòmiques quan ens enfrontem amb una perllongada fase d’atur, quan hem exhaurit o estem a punt d’exhaurir tota prestació social, quan els ingressos econòmics que podem obtenir amb les oportunitats laborals que ens ofereix el mercat de treball són baixos o no cobreixen les nostres expectatives després d’anys d’estudi o de formació o quan, simplement, creiem que en la nostra activitat professional, investigadora, empresarial o altra en el nostre país no té la capacitat d’oferir-nos allò que creiem que el nostre projecte personal o col·lectiu necessitaria.
Emigrem també perquè les oportunitats educatives o de formació a què aspirem no són assolibles en aquest moment al nostre país. En definitiva, decidim o hauríem de decidir emigrar, quan tenim un projecte raonat i preparat que creiem ens pot obrir portes cap a oportunitats noves que no trobem allà on vivim.
L’emigració ha de ser un projecte i en cap cas el resultat d’una decisió precipitada o irreflexiva on no hem analitzat els pros i contres de la nostra decisió i ens llancem a una aventura incerta sense cap mena de suport ni de garantia. Emigrar no és sempre una historia d’èxit. El fracàs en el projecte migratori forma, malauradament, també part dels escenaris que s’obren un cop adoptada la decisió de deixar el país on hem nascut o on som instal·lats des de fa molts anys.
Es tracta doncs d’ajudar-vos i orientar-vos en l’adopció d’aquesta decisió de manera que puguem augmentar les vostres possibilitats d’èxit en aquesta difícil decisió i puguem, en la mesura del possible, minimitzar els riscos de fracàs i de desil·lusió.
Què vol dir ‘tenir un projecte d’emigració’?
Tots els experts recomanen iniciar la recerca d’una ocupació a l’exterior des del què és ara el teu país de residència, des de Catalunya. Per conèixer les vacants professionals a l’exterior pots fer la teva recerca personal a la xarxa d’acord amb el teu perfil professional, pots utilitzar les diferents fonts d’informació europees (EURES) o locals (SOC, SEPE), pots consultar fòrums de ciutadans que ja estan treballant a l’estranger (via la xarxa o a Facebook), pots consultar les guies elaborades per comunitats catalanes de l’exterior i pots consultar els portals d’ambaixades o consolats espanyols.
Tingues present que Suïssa no forma part de la Unió Europea, i sigues prudent si consultes els portals dels serveis d’ocupació suïssos, atès que la gran majoria d’ofertes s’adrecen als ja residents, i només quan explícitament es diu que estan obertes a no residents val la pena contestar-les. Utilitza també els portals dels cercadors especialitzats de feina (Monster, InfoJobs, etc.) i tingues en compte, que a diferència d’Espanya, penjar el teu CV en aquest tipus de portals (o a LinkedIn o Xing si és el cas) és una pràctica normal i molt utilitzada. El que és important és que siguis proactiu, que sàpigues exactament què vols i, si és possible, on ho vols i facis la teva recerca planificada amb paciència, amb constància i sabent que et pot portar temps trobar allò que busques.
On és millor emigrar?
No hi ha una resposta rotunda a aquesta pregunta. Dependrà del teu perfil professional, dels teus coneixements lingüístics i, moltes vegades, de factors impredictibles o purament sentimentals. És cert que la Unió Europea et permet, dins les seves normes de lliure circulació de persones (que no són absolutes, ni iguals a cada Estat Membre) una major flexibilitat en el procés d’instal·lació i un accés, via la xarxa EURES, a moltes oportunitats de treball.
Segons enquestes recents de consultores especialitzades en el mercat de treball (Antal, Adecco) les oportunitats de treball són importants en països com Alemanya, Noruega, Àustria, Luxemburg però també a Polònia, la República Txeca o a Eslovàquia. Un bon coneixement del costums i hàbits de vida en països amb cultures tan diverses ens ha de permetre no equivocar-nos en la nostra decisió. No tots som iguals i, sens dubte, ens adaptarem millor potser a un cert país i amb moltes més dificultats a un altre.
Fora del continent europeu les oportunitats també són molt importants a països com Canadà, Xina, Brasil, Estats Units, els països del Golf i a molts països de l’Amèrica Llatina. Cal pensar que, en el cas d’escollir un destí extracomunitari els consells que donàvem en el punt anterior sobre documentació a aportar i sobre enregistrament consolar són encara molt més importants que a Europa.
Una bona recerca prèvia i una bona anàlisi del país on ens agradaria anar a viure són part de l’èxit del nostre projecte migratori. No aconsellem arribar a una societat que ens sigui completament desconeguda i sobre la qual no sabem absolutament res. Per exemple, és fonamental estar ben informat sobre els costos de la vida en unitats comparatives (menjar, allotjament, etc.), sobre el valor i fluctuacions de la moneda local, sobre les possibilitats escolars (si tens família), sobre el nivell salarial, sobre els sistemes de protecció social, sobre el cost i facilitats per a una bona atenció mèdica, sobre les distàncies i les facilitats de transport o sobre l’oferta de companyies aèries. Les sorpreses i les frustracions degudes a una incomprensió cultural o a una deficient informació prèvia sobre qüestions logístiques essencials poden frustrar o malmetre el nostre projecte personal.
Però no és millor anar directament Suïssa i buscar feina allà?
La resposta clara és NO. La lliure circulació de persones et permet, als països amb què la UE hi té acords, anar a fer aquesta recerca sobre el terreny per un màxim de tres mesos. Has de tenir en compte, però, que les ofertes en els serveis públics d’ocupació (RAV) no et seran accessibles si no tens permís de residència. A més, si no comptes amb un coixí econòmic important o una ajuda familiar o d’amics que et permeti tenir paciència i fer una recerca intensa, les reserves econòmiques s’acaben més ràpidament del que imagines. És cert que hi ha casos de persones que s’han desplaçat a Suïssa sense cap contracte previ i han acabat trobant una feina. És una qüestió de sort i de bons contactes, però no és l’escenari desitjable en uns moments en què has de pensar que no ets tu l’única persona que fa l’aventura, sinó que competeixes amb persones de moltes altres nacionalitats i orígens, i generalment ben qualificades.
Quines llengües em cal parlar?
A la Suïssa alemanya no només cal dominar l’anglès. Si domines l’alemany estàndard i entens el dialecte local, millor. Ningú no esperarà que parlis l’alemany suís, però entendre’l et facilitarà molt la integració en la vida diària, no només per una qüestió de supervivència sinó perquè augmentaràs les teves oportunitats professionals. Cal ser clars, en alguns sectors laborals és inviable trobar oportunitats de feina si no domines l’alemany estàndard. És veritat que en certs sectors el coneixement de l’anglès pot ser suficient, però tingues en compte que coneixement vol dir fluïdesa i plena capacitat per comunicar-te. Si arribes al país amb un nul coneixement de l’alemany cal, immediatament, que t’hi posis a fons per aprendre’l. L’èxit del teu projecte migratori i, sobretot, les teves possibilitats de progressar en el teu país d’acollida en dependran molt. Si tens la possibilitat de fer-ho, millora els teus coneixements lingüístics abans de marxar. Les possibilitats d’aprendre alemany a Catalunya són àmplies i molt més econòmiques, així que no tens excusa per no intentar-ho. Si, malauradament, els teus coneixements lingüístics es limiten al català i al castellà, és més convenient centrar-te en buscar oportunitats a l’Amèrica Llatina o a Andorra.
Quins papers necessitaré?
El primer que necessites és un bon currículum (CV) fet segons les normes del país. Necessitaràs estar plenament documentat en tot moment. Això vol dir DNI i/o passaport al dia, una traducció jurada dels teus títols acadèmics i professionals, fotocòpies de la partida de naixement, el llibre de família o el carnet de conduir. Molts d’aquests documents els podràs obtenir, en cas de problemes via els serveis consulars espanyols si t’inscrius al Registre de Matrícula Consular quan arribis a Suïssa. Novament hi ha qui et dirà que porta molts anys al país i que mai ha posat els peus al Consolat espanyol, però també és cert que ningú pot preveure quan necessitarà l’ajuda consular, ni si un dia per accedir a una prestació social o d’habitatge haurà d’acreditar oficialment el temps de residència per la via consular.
És particularment important que emplenis els formularis d’exportació de prestacions (subsidi d’atur, subsidi d’atur per a majors de 55 anys, prestació contributiva o altra) si et corresponen, i que t’informis bé sobre els procediments administratius per seguir cobrant la prestació, per interrompre-la, si és el cas, o pels controls periòdics obligatoris. Pensa també, si ets perceptor del subsidi d’atur, que hauràs de comunicar a la teva Oficina d’Ocupació la data en què marxes perquè el Servei Públic d’Ocupació Estatal procedeixi a suspendre el pagament de la prestació, i que si et quedes més de 12 mesos a l’estranger la prestació s’extingeix, sense possibilitat de reprendre el dret en tornar a Espanya.
Si en l’any anterior al de la teva emigració has pagat IRPF i l’Agència Tributària (AEAT) et considera contribuent fiscal és convenient que omplis el formulari 247 de l’AEAT (Comunicación de desplazamiento al extranjero efectuada por trabajadores por cuenta ajena) si preveus que el teu desplaçament a l’estranger pot durar més de 183 dies a fi i efecte d’evitar que l’AEAT pugui considerar que estàs eludint les teves obligacions fiscals.
On puc informar-me abans de marxar?
L’assessorament previ és sempre una bona idea. A Catalunya existeixen estructures que et poden permetre ampliar la informació necessària. És cert que totes les enquestes semblen indicar que prop del 80% dels qui marxen cap a l’exterior ho fan sense haver mai consultat cap organisme a Catalunya i reserven les seves consultes i dubtes pels organismes del país d’acollida.
La Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Empresa i Ocupació, ha creat la pàgina web MonCat (enllaç directe a la pàgina de Suïssa) un portal de suport integral a la emigració que pretén ajudar els ciutadans a materialitzar i facilitar la decisió que prenguin en cada moment (tornar, romandre o marxar).
A més a més, pots obtenir assessorament via serveis sindicals com el CITE (Comissions Obreres) o AMIC (UGT) o serveis empresarials (PIMEC, CECOT, Foment); també via el Servei municipal d’atenció a immigrants, emigrants i refugiats (SAIER) de l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant organitzacions que treballen específicament la mobilitat juvenil (com els Centres Europa Jove o el CIDEJ) o alguns serveis municipals com Barcelona Activa.
Des dels Ajuntaments de Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Lleida, Sabadell i alguns altres, pots accedir regularment a sessions informatives (Treballar a…) que s’organitzen de manera periòdica i són un excel·lent mitjà d’informació i preparació pel projecte migratori. En cas que vulguis exportar prestacions socials és fonamental que consultis la teva Oficina de Treball i segueixis tots els passos administratius que t’indiquin.
Si tinc problemes, qui m’ajudarà al meu nou país?
El fet que només un percentatge minoritari dels que decideixen marxar a l’estranger hagi fet una experiència d’assessorament previ, fa que siguin, normalment, les estructures del país d’acollida les que facin aquesta feina d’assessorament. Les comunitats catalanes de l’exterior, organitzades en casals i centres catalans, han creat a moltes ciutats pàgines web o a Facebook o Twitter que ofereixen informació sobre el nou país. Són també organitzacions amb què pots contactar per resoldre els problemes inicials d’instal·lació i comprensió sobre la cultura i la manera de funcionar del nou país o simplement per superar els naturals problemes d’aïllament inicial i d’allunyament.
Has de tenir en compte però que els casals catalans (com les ambaixades i consolats espanyols) no són agències de col·locació i que difícilment et podran ajudar a trobar una feina. Algunes entitats catalanes de l’exterior treballen en estreta coordinació amb serveis municipals locals i/o consulars i et podran facilitar accés a oportunitats de formació i d’informació. En algunes ciutats també hi ha Delegacions del Govern català que, en alguns casos, poden ser d’utilitat (no oblidis però, que no són ‘ambaixades’).
Com hem indicat, els serveis consulars espanyols et poden assessorar en tot allò que té a veure amb els teus drets com a ciutadà en el país d’origen que pots preservar en el teu nou país. Per a tot allò que tingui a veure amb drets laborals (contracte, prestacions socials, etc.) pots adreçar-te als sindicats locals, que compten amb serveis especialitzats en l’ajuda i el suport als treballadors migrants. També, si t’instal·les com autònom o vols crear la teva pròpia empresa, adreça’t a les Cambres de Comerç locals, verifica si existeix una Cambra de comerç hispano-local, una oficina de l’ICEX (Instituto Español de Comercio Exterior) o si hi ha alguna oficina catalana d’Acció10 i assegura’t de complir amb la legislació local. Assessora’t també sobre els serveis que et poden ajudar en conflictes i problemes relatius a l’habitatge. Sobre tot si la teva situació inicial no és estable (has emigrat sense feina) pots ser un client fàcil per a tota mena d’estafadors.